Nans de Gel
Els Nans de Gel són els menys coneguts de totes les subraces de nans. Habiten molt més enllà de l’abast de la majoria de viatgers, en terres on el fred mossega més fort que l’acer i el vent udola com si fos una cosa viva. Només els exploradors més resistents, o aquells amb un propòsit prou urgent, s’atreveixen a endinsar-se en l’expansió glaçada on aquests enigmàtics nans tenen el seu habitatge.
Per als Nans de Gel, el fred no és una maledicció sinó un company, teixit en el mateix teixit de la seva existència. A diferència d'altres races que s'arronsen davant el glaç, aquests nans han evolucionat per sobreviure—i prosperar—en temperatures que serien mortals per a la majoria. Les seves formes robustes i resistents semblen impenetrables als vents gèlids i les neus interminables, movent-se amb la facilitat d’aquells que estan en sintonia amb els elements. La seva pell, pàl·lida i tenyida amb un subtil to blau, i els seus ulls brillants i gelats reflecteixen el món congelat que habiten.
Com tots els nans, la seva afinitat per sota terra continua, tot i que els Nans de Gel han creat una vida en llocs diferents de qualsevol altre. Les seves ciutats es troben sota glaceres i cims nevats, amb vastes sales esculpides tant en pedra com en gel. Aquests freds ciutadelles, il·luminades pel suau resplendor dels cristalls de gel, són meravelles de la mestria, una barreja de bellesa natural i destresa artística. Torres de gel translúcid s'alcen al costat de murs robusts de pedra, i els seus dissenys intricats semblen brillar com si estiguessin vius amb l'essència del fred mateix.
Els Nans de Gel són un poble laboriós, coneguts pel seu infatigable ètic de treball i una artesania insuperable. Les seves mans modelen el gel i la pedra al seu voltant en objectes d'una bellesa impressionant i una força extraordinària, forjant armes, eines i estructures que rivalitzen amb les més grans obres dels seus congèneres. Però allà on el foc alimenta les forges dels altres nans, els Nans de Gel dominen el fred mateix. Les seves creacions no són obstaculitzades pel glaç; al contrari, l'han dominat, utilitzant l'aire gèlid i el poder de la gelor per millorar les seves creacions de maneres que cap altra raça ha imaginat mai.
Tot i que les seves terres es troben en les regions més remotes i aïllades de Nyrus, els Nans de Gel no són hostils per naturalesa. Viuen en solitud per necessitat, ja que pocs poden sobreviure al llarg viatge fins als seus regnes glaçats. No obstant això, per aquells que venen en pau i aconsegueixen travessar la feréstega naturalesa, els Nans de Gel són amfitrions generosos. Donen la benvinguda a la companyia, compartint històries i calidesa a les seves sales glacials, gaudint dels rars moments quan estrangers del món exterior entren al seu domini gèlid.
Però aquestes trobades són rares, ja que els Nans de Gel prefereixen la seva tranquil·la i freda existència, lluny del bulliciós món que s’estén més enllà de les muntanyes cobertes de glaç i dels mars congelats. Aquí, en la quietud de la neu, continuen el seu treball, forjant meravelles de gel i pedra, satisfets amb el coneixement que han fet del fred el seu aliat i la seva llar.
Descripció
Els Nans de Gel, tot i ser poc coneguts i rarament vistos, són un poble distintiu i sorprenent entre les subraces de nans, tant pel seu aspecte com per la seva adaptació al fred implacable. Són més baixos que els seus congèneres, amb els mascles més alts rarament superant els quatre peus d'alçada. Aquesta estatura, però, oculta un pes sorprenent. Malgrat les seves formes compactes, els Nans de Gel tenen un pes significatiu, amb cossos densos tant de múscul com d'una gruixuda capa de greix aïllant, una adaptació necessària als entorns gèlids que anomenen llar.
La seva constitució és tan robusta com la de qualsevol altre nan, amb espatlles amples i extremitats poderoses, però és l’acumulació de greix el que els diferencia. Aquest volum extra els és molt útil, permetent-los suportar el fred amb poca roba, fins i tot dins les sales glaçades de les seves ciutats. La seva pell, ja de per si dura per una vida passada en la gelor perpètua, està protegida per una gruixuda capa de pèl que cobreix bona part del cos, proporcionant una barrera addicional contra el fred que mossega.
Els seus cabells són un altre tret distintiu, creixent llargs, voluminosos i sempre d’un blanc pur, com la neu que cobreix la seva terra natal. Els mascles també deixen créixer espesses i llargues barbes que, a diferència d’altres subraces nanes, no s'aprimen ni cauen amb l'edat. Aquestes barbes, com els seus cabells, solen deixar-se sense lligar, caient lliurement pel pit i l’esquena en una forma salvatge i desordenada que reflecteix els paisatges indòmits que habiten.
Els seus ulls ofereixen un contrast sorprenent amb els cabells blancs com la neu, amb tonalitats de blau que van des del to profund i glaçat d’un llac congelat fins al blau clar i brillant d’un cel d’hivern. En ocasions rares, es pot trobar un Nan de Gel amb ulls turquesa, un color tan rar i preciós com les gemmes amagades sota el gel.
Totes aquestes característiques fan que els Nans de Gel siguin especialment adequats per al seu món fred i aïllat. Els seus cossos compactes i pesants retenen la calor de manera més eficient, i el seu gruixut pèl i la seva isolació natural els permeten suportar el fred intens amb facilitat. Dins dels seus ciutadelles esculpides en el gel, es mouen còmodament amb roba lleugera, sense ser afectats per la gelor que congelaria altres. Fins i tot quan surten a l’exterior, necessiten poc més que una simple capa, tret que el temps es torni realment furiós.
En tots els aspectes, els Nans de Gel són un poble modelat pel seu entorn, amb els seus cossos i cultura com a testimoni del poder de l’adaptació i la supervivència en les condicions més extremes.