Cosmologia

En el vast tapís de l'existència, el multivers revela els seus misteris a través d'una estructura de complexitat i bellesa incomparables, coneguda per erudits i místics com la Cosmologia d'Anells Arboris. Aquest model còsmic presenta l'existència com una sèrie de regions concèntriques, semblants als anells de creixement d'un arbre antic i etern, cada anell marcant una capa distintiva de la realitat, una faceta única del vast multivers. Aquesta disposició no és casual i no és una descripció purament metafòrica, ja que tot el multivers existeix sostingut per les branques de Sylvawyn, l'Arbre Còsmic de l'Existència.

Cadascuna de les regions anellades desplega els seus propis regnes, cadascun amb les seves pròpies característiques i habitants. Al nucli d'aquesta intricada estructura es troba la Regió Planar Central, el bressol de la realitat tangible, on mons com Nyrus bateguen amb la vibrant dansa de la vida, les civilitzacions s'eleven i cauen, i les històries d'innombrables éssers es desenvolupen sota la mirada d'estrelles i déus. Aquesta regió, familiar però plena de misteris, serveix com a àncora per als innombrables plans que l'envolten.

Envoltada per la Regió Planar Central hi ha la Regió Planar Interna, un domini de forces elementals crues i energies primàries. Aquí, els plans de Foc, Aigua, Terra, i Aire convergeixen i xoquen en un espectacle interminable de creació i destrucció. Aquesta regió és un testimoni del poder indòmit de la natura, un regne on els blocs fonamentals de la realitat són modelats per la forja elemental.

Més enllà de la Regió Planar Interna es troba el Cinturó de Buit Intern, un regne envoltat de misteri. És un espai de transició, una zona crepuscular on les realitats concretes dels plans interns comencen a dissoldre's en els conceptes més abstractes i metafísics dels plans externs. Aquest cinturó serveix com a amortidor, un buit misteriós on les regles de la realitat comencen a deformar-se i torçar-se.

Més cap a l'exterior, la Regió Planar Externa es desplega, un regne d'encarnació metafísica on conceptes com el Bé, el Mal, la Llei i el Caos prenen forma física, creant plans de pura ideologia. És aquí on resideixen els cels celestials, els inferns infernals i altres dominis d'àngels i dimonis, cada pla una manifestació de les creences i temors col·lectius dels éssers conscients.

Al mateix límit del nostre cosmos conegut s'estén el Buit Extern, un límit que envolta el multivers conegut. Similar al Cinturó de Buit Intern, és un regne de buit còsmic, on el teixit de la nostra realitat s'afina i es dissol en la infinitud.

Abarcant totes aquestes capes i unint-les en una abraçada simbiòtica, el majestuós Arbre de l'Existència, Sylvawyn, creix, les seves branques arribant a cada pla, les seves arrels penetrant profundament en el teixit del cosmos, simbolitzant la interconnexió de tots els regnes, la unitat de la vida i l'existència en el gran esquema del multivers. Coronant les branques d'aquest arbre es troba l'Etherax, també conegut en llengua comuna com la Ruptura Divina, el regne on resideixen totes les deïtats des de El Desvaniment.

Vinculat a tot això, el Pla Astral és una regió transitiva que serveix com un camí planar per viatjar entre totes les regions del multivers i els seus plans.

El multivers té una frontera final. Fora del multivers, i tocant aquest límit, hi ha una realitat incomprensible coneguda només pels erudits com el Regne Llunyà, un lloc de veritats aberrants i bogeria, on la mateixa essència de l'existència es qüestiona.

Així, la Cosmologia d'Anells Arboris no és només un model del cosmos; és un reflex de l'equilibri intricat i la diversitat infinita que defineix el nostre univers, un recordatori de la interconnexió de totes les coses i un testimoni de les possibilitats infinites que hi ha en l'immens expans del multivers.

La Regió Planar Central

La Regió Planar Central forma el cor del multivers, un nexe vibrant de vida, matèria i esperit. És el regne més familiar però profundament intricat, on les realitats de l'existència són més tangibles i diverses. Aquesta regió és un tapís de mons i dimensions interconnectats, cadascun jugant un paper crucial en l'equilibri còsmic, servint com a punt focal per a les històries, lluites i triomfs de nombrosos éssers.

Tres plans componen aquesta regió:

El Pla Material: El regne de l'existència física, un mosaic divers de terres, ple de vida, cultures i paisatges. És l'escenari central per al drama de la vida, on els mortals viuen, s'esforcen i forgen els seus destins sota les atentes estrelles.
El Pla Etèric: Una dimensió coberta de boira que existeix al costat del Pla Material, servint com a conducte i mirall del món físic. És un regne d'esperits, un lloc de transició i transformació, on els límits entre la vida i la mort, el tangible i l'intangible, són més prims.
El Pla de l'Ombra: Un reflex tènue i esgarrifós del Pla Material, on la foscor pren forma i substància. Aquest pla és un domini de secrets, il·lusions i veritats ocultes, un món on les ombres tenen poder i allò no vist és tan real com allò vist.

La Regió Planar Interna

La Regió Planar Interna és un regne de majestuositat elemental i forces còsmiques pures, un gresol on els elements fonamentals de l'existència (foc, aigua, terra i aire) així com les seves energies fonamentals (positiva i negativa) no només estan presents, sinó que són dominants. Aquesta regió és un llenç vibrant que mostra les formes més pures de creació i destrucció, on els elements primordials interactuen en una gran dansa eterna, forjant i modelant la mateixa estructura de la realitat.

L'estructura de la Regió Planar Interna és complexa, amb diversos plans i una quantitat desconeguda de semiplans. Els plans que componen aquesta regió són:

Els dos Plans d'Energia: Les forces fonamentals de la creació i l'anihilació.
- El Pla d'Energia Positiva: Una explosió radiant de vida i vitalitat, la mateixa espurna de l'existència.
- El Pla d'Energia Negativa: Un buit de foscor consumidora i decadència, que representa el final inevitable de totes les coses.
Els quatre Plans Elementals: Els maons bàsics de la creació, de la qual està fet tot.
- El Pla Elemental de Foc: Una extensió en flames incessants i calor abrasador, on el foc regna suprem.
- El Pla Elemental d'Aigua: Un oceà infinit de profunditats inexplorades i secrets no revelats.
- El Pla Elemental de Terra: Un vast paisatge sòlid de roca, mineral i cavernes profundes.
- El Pla Elemental d'Aire: Un cel infinit de vents remolinants i llibertat sense límits, un domini on el moviment i el pensament són un mateix.
Els sis Plans Paraelementals: Regnes intricats on dos elements convergeixen, creant entorns d'interacció única i fenòmens.
- El Pla Paraelemental de Fang: Un domini de fang i fangar incessant, on l'aigua satura la solidesa de la terra.
- El Pla Paraelemental de Sorra: Un vast paisatge canviant de dunes i tempestes de sorra remolinants.
- El Pla Paraelemental de Magma: Un regne turbul·lent de roca fosca i calor incessant.
- El Pla Paraelemental de Gel: Un paisatge gelat on el fred de l'aire solidifica la fluïdesa de l'aigua, creant un món serè, però implacable, de cristall i gel.
- El Pla Paraelemental de Vapor: Un regne de boira i geisers bullents, de vapors canviants i pluges escaldants.
- El Pla Paraelemental de Fum: Una terra escorxada plena de columnes espesses i asfixiants de fums foscos.
Els vuit Plans Quasielementals: Regnes on els elements bàsics es fusionen amb els plans d'energia positiva i negativa, formant entorns únics i sovint extrems.
- El Pla Quasielemental de Resplendor: Un regne viu de llum intensa i calor, on la pedra brillant es forma per col·lisions de partícules d'alta velocitat, creant un entorn perillós però impressionantment bell.
- El Pla Quasielemental de Boira: Un regne serè envoltat de boira perpètua i llum radiant suau, ple de vegetació flotant i fongs, però perillós a causa de les plantes depredadores.
- El Pla Quasielemental de Llampec: Un regne de núvols foscos i descàrregues elèctriques constants, on navegar pel clima dinàmic i evitar les descàrregues de llamps són un repte constant.
- El Pla Quasielemental de Cristall: Un regne de bellesa cristal·lina impressionant amb formacions massives de cristall i propietats acústiques úniques, que requereixen mitjans màgics per a la navegació i la supervivència.
- El Pla Quasielemental de Llot: Un món enigmàtic de paisatges densos i viscosos i fums corrosius, on navegar pel terreny enganxós i fangós és inherentment perillós.
- El Pla Quasielemental de Pols: Una vasta extensió desolada on l'essència de la sequedat i la decadència preval, reptant la vitalitat de qualsevol viatger amb la seva sequedat omnipresent i estructures inestables.
- El Pla Quasielemental de Cendra: Una extensió interminable de cendra freda i grisa amb característiques úniques com els Geisers de Cendra i les Flames Congelades, presentant perills insidiosos com l'esgotament de la calor i la visibilitat limitada.
- El Pla Quasielemental de Miasma: Un pla de decadència, corrupció i malaltia, cobert per una espessa boira verdosa que descompon tot el que toca, posant una greu amenaça per a totes les formes de vida.
Els Semiplans Omnimentals: Regnes complexos i extraordinaris on els tipus elementals, quasielementals, paraelementals i d'energia es fusionen, creant entorns d'una diversitat i imprevisibilitat sense igual, on les regles de la natura es redefineixen per una intricada dansa d'interacció elemental i energètica.

El Cinturó del Buit Intern

El Cinturó del Buit Intern marca l'àrea de transició entre les Regions Planàries Interns i Externs, caracteritzada per un buit profund i una foscor aclaparadora. Sense plans completament formats i amb només un nombre escàs de semiplans, presenta un entorn extremadament fosc, mancat dels marcadors habituals per al viatge planari com els basses de color o els portals. Aquesta absència crea un buit gairebé infinit, generant una extensió aïllada on els punts de llum típics que representen connexions amb altres regnes són notablement absents, fent d'aquest un espai desafiant i aïllant per a qualsevol viatger planari.

Per als viatgers, el Cinturó del Buit Intern evoca un sentiment opressiu d'aïllament i desorientació, ja que els mètodes tradicionals de navegació resulten ineficaços. La manca de característiques distintives de la regió fa que trobar una sortida sigui extremadament difícil, potencialment atrapant els desprevinguts o no preparats. El Cinturó del Buit Intern, així, es presenta com un testimoni de les vastes i desconegudes misteris del cosmos, recordant els espais enigmàtics que existeixen entre els regnes més estructurats de l'existència.

La Regió Planar Externa

El Buit Extern

El Buit Extern representa la frontera enigmàtica de l'univers conegut, una frontera misteriosa i insondable que voreja els regnes més enllà de la comprensió. És la capa més externa del cosmos, que envolta la Regió Planar Externa i marca el llindar cap al Regne Llunyà. Dins d'aquest vast buit, el teixit de la realitat comença a desgastar-se, i les lleis establertes de la física i la màgia, tal com s'entenen a les regions interiors, comencen a diluir-se. Aquesta regió és un abisme còsmic on les estructures familiars de l'existència es dissolen, conduint a un buit ineludible, mancat de llum i matèria. Tot i així, hi ha alguns misteris per explorar per a aquells prou valents per travessar la vasta buidor.

El Pla Astral

El Pla Astral serveix com el teixit connectiu còsmic, enllaçant tots els plans i semiplans de la cosmologia, excepte la Ruptura Divina, oferint als viatgers planaris la ruta més eficient a través del vast i intricadíssim multivers. Semblant a un cel infinit de tons platejats foscos, està esquitxat de nombrosos punts de llum, cadascun un pou de colors i una porta cap a un altre pla. Malgrat la seva bellesa etèria, el Pla Astral és predominantment buit, amb la matèria escassa present procedent d'altres plans. Desafiant la física convencional, no posseeix gravetat, permetent que el moviment sigui dictat només pel pensament. En aquesta extensió atemporal, els efectes usuals del temps estan suspesos, creant un regne on l'envelliment cessa, les ferides romanen estàtiques (a menys que es curin amb màgia), i la necessitat de sustenance esdevé innecessària, convertint-lo en un pla d'existència únic i enigmàtic.

Sylvawyn, L'Arbre de l'Existència

L'Etherax (Ruptura Divina)

El Regne Llunyà

Cosmologia