Nessus
| Nessus | |
|---|---|
 | |
| Informació Bàsica | |
| Títol | El Segador de Carn, L'Inevitable |
| Símbol | Un disc negre |
| Nivell | Major |
| Alineament | Legal Malvat |
| Alineaments Permesos | LN, LM, NM |
| Portafoli Principal | Foscor, Mort, Descomposició, Inevitabilitat, Despietat, Inframón |
| Portafoli Secundari | Sequera, Mal, Futur, Ordre, Paciència, Putrefacció, Ombres, Sofriment |
| Arma Preferida | Dalla |
Nessus, deïtat de la mort, és la font suprema de foscor i maldat en el multivers. És la por no dita que ningú s'atreveix a esmentar ni a oblidar, el calfred que recorre els nervis de totes les criatures, l'abraçada freda que ofega els vius, el punt en què la sanitat col·lapsa sota el pes poderós de la foscor. Nessus encarna la veritat final, perquè al final de totes les coses, ell espera.
Nessus és tan antic com el mateix multivers, encarnant una saviesa que desafia la comprensió. Aquesta deïtat antiga no és només sàvia, sinó també astuta, depravada i vil, amb un cor que es torna més fred amb cada edat que passa. És una figura de paciència implacable, movent-se amb la precisió deliberada d'algú que ha existit des de l'alba dels temps. Quan Nessus actua, ho fa amb una efectivitat devastadora, cada moviment calculat i amb propòsit.
L'única emoció que mou Nessus és el seu odi etern per als vius. Aquest odi és tan profund que ni tan sols la mort pot extingir-lo, alimentant la seva set insaciable per ànimes innocents. Sense por i intransigent, Nessus no es doblega davant ningú i no respon a cap demanda. No escolta reclamacions, no mostra pietat, i no hi ha culte ni sacrifici que el pugui aplacar. Existeix més enllà de l'abast de qualsevol súplica mortal o divina.
Els seguidors de Nessus han de ser els portadors de la seva voluntat i els executors de les seves demandes. Són els seus instruments, escampant la seva influència i assegurant-se que els seus decrets foscos es compleixin. Per a Nessus, la mort és tant el càstig últim com el premi suprem. És el gran igualador que no distingeix entre ric i pobre, ni entre malvat i bo. En l'estat de passivitat completa que la mort aporta, no hi ha caos, només la llei suprema de la quietud i la finalitat.
Nessus apareix com una figura esquelètica vestida amb túniques negres esparracades que es fonen sense problemes en la foscor. Aquest sudari amaga la major part de les seves característiques, revelant només alguns cops la seva forma esquelètica. La seva mandíbula, revestida de dents semblants a ullals, és sovint la única part visible de la seva cara. De vegades, es poden veure dos punts vermells on haurien d'estar els seus ulls, travessant la foscor amb una resplendor malèvola. Sempre al seu costat hi ha una gran dalla, la fulla de la qual brilla de vermell amb una set insaciable de sang. També li agrada aparèixer com un corb amb ulls vermells ardents, que deixa un rastre de foscor i fum fred allà on passa. Aquesta visió és un signe de mal averany entre els pobles de bona voluntat.
Símbol
El símbol de Nessus és un disc negre, que representa el seu cor buit i fred, així com el buit infinit i la foscor que ell encarna. Aquest símbol serveix com un recordatori punyent del seu domini sobre la mort, la descomposició i el final inevitable que espera a tota vida. El disc negre és un emblema profund de la seva influència malèvola, encapsulant la por i el terror que la seva presència inspira arreu del multivers. És una representació visual de la quietud última i la finalitat que aporta la mort, un buit on cap llum pot penetrar i del qual cap vida pot escapar.
Relacions amb altres Deïtats
Nessus és la font suprema de foscor i maldat. Com a tal, no respon a ningú, i a causa del seu cor fred, no manté cap relació amb cap deïtat. Hi ha tres deïtats que li mostren certa obediència: Thonoxum, deïtat de les malalties; Serkar, deïtat de la por i els malsons; i Ophion, deïtat de les ombres i els no-morts. No obstant això, per a Nessus, no són res més que eines a utilitzar en els seus grans plans.
Es presenta com un dels principals enemics de les deïtats del bé, i fins i tot les deïtats neutrals el consideren una amenaça significativa per a la continuïtat de l'equilibri. La influència de Nessus és tan pervasiva i destructiva que la seva pròpia existència amenaça l'equilibri del multivers.
Nessus també està en desacord amb Tiamat, l'actual deïtat del mal i líder del Pantheon del Terror. La seva incapacitat per fer que Nessus es doblegui davant ella i així unificar totes les deïtats malvades sota el seu lideratge fa que Tiamat l'odiï i el temi tant com ho fa amb les deïtats del bé. Nessus, en canvi, la descarta com a irrellevant en els seus grans plans. Aquesta indiferència infuria Tiamat, i mentre la majoria de les deïtats malvades es desfarien amb gust de Nessus, tenen massa por d'ell per enfrontar-s'hi directament.
Què Diuen les Llegendes
 | Aquesta secció està en un estat d'expansió significativa o de reestructuració Esperem poder tenir aquest contingut llest aviat. |
Dogma
El dogma de Nessus es basa en aquests cinc principis:
- Abraça la Foscor: Accepta la presència inevitable de la foscor en totes les coses. Deixa que el buit ompli el teu cor i guiï les teves accions, perquè el veritable poder resideix a les ombres on la llum tem trepitjar.
- Mantingues un Cor Fred: No mostris emocions cap als altres, i no ofereixis misericòrdia. Permet que el teu cor romangui tan fred i insensible com el buit, perquè la compassió i l'empatia són debilitats que cal eradicar.
- Exerceix una Precisió Despiadada: Sigues pacient i precís en les teves accions. Ataca amb eficàcia calculada, assegurant-te que els teus esforços provoquin la màxima quantitat de dolor i por.
- Extingeix la Vida en Totes les Seves Formes: Lluita per acabar amb la vida en totes les seves formes. Els vius són una plaga sobre la puresa de la foscor. Cada acte hauria de treballar cap a la cessació de la vida i l'expansió de l'abraçada freda de la mort.
- Reconeix la Mort com a Suprema: Acknowledge death as the ultimate equalizer and enforcer of order. En la mort, no hi ha caos, només el buit silenciós i fred. La mort és la veritat final i el premi suprem per aquells que serveixen realment a Nessus.
Clergat i Temples
El clergat de Nessus és una organització estrictament jeràrquica i secreta, coneguda per la seva dedicació incansable i la seva devoció fervent a la seva deïtat fosca. Tot i no ser nombrosos, els seus membres es troben entre els seguidors més dedicats del multivers, amb una lleialtat i un compromís que rivalitzen fins i tot amb els del clergat de les deïtats del bé.
Les files del clergat de Nessus són diverses, comprenent individus de molts orígens i races. Entre els seus membres hi ha humans, elfs i altres races mortals, així com criatures d'altres plans, incloent diables i poderosos no-morts. Aquesta diversitat s'estén a les seves classes, amb guerrers, monjos i llançadors d'encanteris sent els més comuns, reflectint el reconeixement del clergat del valor de la versatilitat.
Els membres del clergat vesteixen amb roba fosca, sovint amb capes negres que simbolitzen la foscor que adoren. El seu vestit és un recordatori constant de la seva aliança amb el buit i el poder maligne de Nessus. Freds i despietats, són coneguts per no mostrar emocions, empatia ni misericòrdia cap als altres. El seu comportament és tan glaçant com el buit que veneren, i les seves accions es caracteritzen per una precisió metòdica.
Operant principalment des de les ombres, el clergat de Nessus destaca en esquemes a llarg termini i l'adquisició silenciosa de poder a través d'influència, força i màgia. Actuen darrere de les escenes durant períodes prolongats, teixint trames intricades i acumulant força. Aquests períodes d'activitat encoberta es veuen interromputs per accions sobtades i precises que aconsegueixen els seus objectius amb una eficàcia brutal. Després d'aquestes explosions d'activitat oberta, es retiren de nou a les ombres, continuant el seu treball fosc desapercebut.
Els membres del clergat de Nessus són reconeguts per la seva mestria en la màgia fosca. La seva destresa en la necromància és particularment temuda i respectada, i sovint són buscats per aquells amb agendes fosques que desitgen aprofitar el seu poder. Tot i això, la seva presència és universalment temuda, i són vistos com presagis de desgràcia. L'aparició d'un clergue és sempre percebuda com un mal averany, senyalant l'expansió de la mort, la descomposició i la foscor.
Un dels deures principals dels clergues de Nessus és portar la mort als que no estan sota la protecció d'una deïtat patrona. Aquests clergues busquen activament Ànimes errants, individus sense tutela divina, i quan en troben un, es converteix en la seva missió capturar-lo. Es diu que en capturar una Ànima errant, els clergues realitzen rituals foscos indescriptibles sobre ells, recollint les seves ànimes per a fins sinistres. Aquests rituals estan envoltats de secretisme i por, augmentant encara més el temor que envolta el clergat de Nessus.
En tots els aspectes de la seva existència, el clergat de Nessus encarna els principis de la seva deïtat. Són els instruments freds i calculadors de la seva voluntat, escampant la seva influència amb una devoció que és tant aterridora com impressionant. Les seves accions, tant visibles com invisibles, serveixen com a recordatoris constants de la foscor ineludible que representa Nessus.
Els temples de Nessus sovint es troben en àrees remotes i desolades, on la seva presència ominosa pot romandre tranquil·la i envoltada de misteri. Aquests llocs inclouen erms desèrtics, boscos foscos, ruïnes abandonades i coves subterrànies. L'aïllament d'aquests temples no només serveix per protegir-los de mirades indiscretes, sinó també per mantenir una aura de por i terror al seu voltant.
A les ciutats més grans, els temples de Nessus estan amagats profundament dins de clavegueres laberíntiques, catacumbes o edificis abandonats. Aquests santuaris ocults permeten al clergat operar discretament en entorns urbans, mantenint-se fora de la vista de la població general mentre teixeixen els seus esquemes foscos.
Els cementiris i els camps de batalla antics també són llocs comuns per als temples de Nessus. Aquests llocs, plens de mort i descomposició, proporcionen un subministrament constant de materials crus per als rituals necromàntics. Les energies fosques que impregnen aquests llocs són ideals per reforçar la connexió amb els dominis de Nessus, convertint aquests temples en poderosos centres de la seva influència.
En regions o regnes obertament alineats amb el mal, els temples de Nessus poden fins i tot trobar-se a la vista, ubicats prominentment en assentaments més grans. Aquests temples, encara que rars, serveixen com a testimoni de l'abast i l'acceptació del poder fosc de Nessus en aquestes àrees.
Independentment de la seva ubicació, tots els temples de Nessus comparteixen un estil arquitectònic comú. Estan construïts amb pedra fosca, presentant agulles esmolades i façanes imponents i intimidants. L'arquitectura està dissenyada per evocar por i admiració, amb un ús intensiu de materials antics que absorbeixen la llum en lloc de reflectir-la. Els interiors són laberíntics, amb passadissos tortuosos i cambres ocultes destinades a confondre els intrusos i protegir els santuaris interiors on es realitzen els rituals més sagrats i sinistres.
Aquests temples serveixen per a diverses funcions. Actuen com a centres d'influència, on el clergat pot tramar i manipular esdeveniments des de les ombres. Proporcionen refugi per als clergues i servents de Nessus, oferint protecció del món exterior. Són els llocs principals per a realitzar rituals foscos, aprofitant el poder de la mort i la descomposició per avançar en els objectius malignes de Nessus. A més, funcionen com a sales d'execució, on els enemics i Ànimes errants són portats per trobar el seu final a través de rituals indescriptibles.
En tots els aspectes, els temples de Nessus són encarnacions de la seva natura fosca i aterridora. Es mantenen com a monuments a la mort i la descomposició, inspirant terror i admiració entre aquells que els troben, ja sigui amagats a les ombres o de peu obertament en terres de foscor.
Iniciació
La iniciació en la fe de Nessus és un viatge rigorós i perillós, que comença un any abans de realitzar-se el ritual. Aquells que busquen convertir-se en seguidors normalment comencen aquest viatge un any abans de la seva majoria d'edat per evitar convertir-se en Ànimes errants. El primer pas és trobar un clergue de Nessus, una tasca més fàcil en regions obertament alineades amb el mal. Aquestes regions són les fonts naturals de seguidors potencials. No obstant això, ànimes depravades de zones normals sovint emprenen pelegrinatges perillosos per trobar algú que els pugui iniciar. Si un aspirant a seguidor localitza un clergue i sobreviu a l'encontre, demostrant-se com a candidat potencial, el clergue pot acceptar-lo per a la iniciació.
Durant la preparació d'un any, l'aspirant a seguidor té la tasca de "collir foscor". Això implica passar temps en llocs de descomposició i foscor, com cementiris, ruïnes abandonades o boscos desolats, recollint objectes que simbolitzin la mort i la descomposició, com tokens dels morts, artefactes descompostos i objectes similars. Aquests objectes són ofrenes a Nessus, simbolitzant el compromís de l'iniciat d'acceptar el buit.
L'iniciat també té la tasca de realitzar actes de despietat per convertir-se en la criatura freda i insensible que serveix a Nessus. Això inclou participar en rituals, caçar Ànimes errants i altres tasques assignades pels clergues. La duresa d'aquestes tasques fa que molts iniciats no sobrevisquin l'any de preparació. Cada dia, l'iniciat ha de meditar almenys una hora, reflexionant sobre la foscor dins d'ells i els actes realitzats aquell dia. Aquesta meditació diària està destinada a reforçar la seva connexió amb el buit i la inevitabilitat de la mort.
Si l'iniciat sobreviu l'any, ha de passar l'últim dia en profunda contemplació. Reflexionant sobre els actes realitzats al llarg de l'any, ha d'internalitzar el significat del dogma de Nessus. Aquest dia es passa en total foscor, preferiblement en un espai subterrani o tancat que reflecteixi l'aïllament i el buit del no-res. Aquesta solitud aprofundeix la seva comprensió de la foscor que està a punt d'acceptar completament.
El dia següent, l'iniciat és acompanyat per un clergue a un lloc de gran importància ritual, com un cementiri. El ritual s'ha de realitzar sota l'abraçada de la foscor, per tant, en llocs no immersos en foscor perpètua, es fa de nit. L'iniciat presenta els objectes recollits durant l'any com ofrenes a Nessus.
Davant del clergue, l'iniciat recita un jurament, prometent la seva vida i ànima a Nessus. Juren seguir els principis de la foscor, la despietat i la recerca de la mort en totes les seves formes. El clergue llavors cobreix l'iniciat amb una túnica fosca i dibuixa un cercle negre amb carbó al front de l'iniciat. Durant aquest acte, el clergue llança l'encanteri d'iniciació, vinculant l'iniciat al servei de Nessus com a seguidor devot.
Aquest ritual, impregnat de foscor i mort, transforma l'iniciat en un servent dedicat a Nessus. És un procés marcat per la duresa, la despietat i un compromís inalterable amb els principis del buit. A través d'aquest viatge esgotador, l'iniciat emergeix com un veritable deixeble del Senyor del Inframón, preparat per escampar la seva influència i encarnar la seva voluntat malèvola.