Hamziel

Hamziel
Informació Bàsica
Títol	El Enganyador Murmurejant
Símbol	Una màscara de fusta amb la boca coberta de cordes, envoltada per cadenes
Nivell	Menor
Alineament	Maligne Neutral
Alineaments Permesos	N, LM, MN, CM
Portafoli Principal	Traïció, Engany, Mentides
Portafoli Secundari	Covardia, Discòrdia, Deshonor, Encantament
Arma Preferida	Ballesta de mà

Hamziel, L'Enganyador Murmurejant

Hamziel, la deïtat de les mentides i la traïció, sovint es presenta com un ésser mesquí i covard. Aquesta façana enganyosa li permet semblar insignificant i inofensiu per als que l’envolten. Tot i que pot no tenir el poder físic o màgic que altres deïtats ostenten, Hamziel compensa més que suficient amb la seva capacitat inigualable per reconèixer i explotar les debilitats dels altres. La seva mestria rau en manipular fets i fabricar mentides intricades, tant per exercir la seva influència com per sembrar llavors de discòrdia i desconfiança.

Les mentides d'Hamziel són elaborades combinacions de fets reals amb punts de vista manipulats i falsedats hàbilment confeccionades. El seu discurs és tant dolç com verinós, capaç de seduir i enganyar a parts iguals. Gaudeix sadicament del patiment i la caiguda dels altres, especialment quan aquests resultats provenen de les seves maquinacions. Veure com les amistats es desintegren, les aliances es trenquen i sorgeixen noves enemistats a partir dels seus enganys li produeix un gran plaer. Particularment, es delecta en presenciar traïcions nascudes de les seves manipulacions i la traïció inesperada que atorga als que confien en ell. Per Hamziel, la traïció és l’estratègia definitiva per triomfar sobre els enemics, ja que sempre és inesperada i nivella efectivament el terreny de joc per als que manquen de poder convencional.

Hamziel sent una animositat particular cap a les deïtats i mortals que posseeixen gran força, influència o autoritat. Per ell, el seu poder és un recordatori constant de les seves pròpies limitacions percebudes, alimentant un desig incessant de soscavar-los i fer-los caure. Hamziel elabora plans meticulosament per explotar les seves vulnerabilitats, convertint les seves fortaleses en debilitats i els seus aliats en adversaris.

La seva profunda enveja i la seva naturalesa enganyosa fan que Hamziel sigui profundament paranoic. Constantment sospita dels altres de traïció i engany, un tret que alimenta la seva vigilància i precaució. La seva paranoia assegura que es mantingui un pas per davant de les amenaces potencials, teixint per sempre la seva xarxa de mentides des de les ombres. Sempre està a la recerca d’oportunitats per enderrocar els poderosos, trobant satisfacció en la seva caiguda i en el caos que en resulta.

Hamziel es mostra com un petit humàide amb característiques de goblin. El seu cos prim i dues petites banyes que li creixen del front li donen una aparença gairebé còmica, que utilitza al seu avantatge. Sempre vesteix túniques encaputxades, envoltant la seva forma amb teles fosques i fluint. El seu cabell fosc és llarg i trenat, afegint al seu enganyós i inofensiu aspecte. Té una barba curta i uns ulls petits que semblen tant entremaliats com maliciosos, constantment movent-se com si sempre estigués planejant el seu proper acte de traïció.

Hamziel sol mostrar-se com un petit humàide amb aspecte de goblin, amb una aparença astuta i sinistra. El seu marc prim està cobert amb fines túniques fosques encaputxades adornades amb intricats patrons daurats, reflectint la seva naturalesa enganyosa i afegint un aire d’elegància maligna. Les seves faccions agudes i angulars defineixen el seu rostre, que està perpètuament torçat en un somriure sinistre que exuda tant encant com perill. Els seus ulls grocs i penetrants brillen amb malícia i astúcia, constantment movent-se amb una vigilància calculada que delata la seva profunda paranoia. El llarg cabell fosc trenat que cau des de sota la seva caputxa, i una barba escabellada que emmarca la seva mandíbula afilada, intensifiquen el seu somriure maligne. La combinació del seu cabell i barba trenats li dona un aire de saviesa antiga i traïdoria, com si hagués passat eons perfeccionant l’art de l’engany. Cada aspecte del rostre d'Hamziel està meticulosament elaborat per manipular i enganyar, presentant una façana que és tant encantadora com perillosa, i que encarna el seu paper com a divinitat de les mentides i la traïció. A més, Hamziel sovint pren la forma d’una rata comuna, utilitzant aquesta forma inofensiva per moure’s desapercebut i recollir secrets, augmentant encara més la seva capacitat per enganyar i trair.

Símbol

El símbol d'Hamziel és una màscara de fusta amb la boca coberta de cordes, envoltada per cadenes. Aquest emblema representa l'essència de l'engany i la traïció, amb la màscara sense rostre que simbolitza la naturalesa impersonal de les mentides i les cordes lligant la boca que representen la supressió i manipulació de la veritat. Les cadenes al voltant reflecteixen la naturalesa atrapadora i ineludible de l'engany, capturant com la influència d'Hamziel atrapa i lligar les persones en una xarxa de desconfiança i traïdoria.

Relacions amb altres Deïtats

A causa del seu comportament covard i les seves debilitats percebudes, la majoria de deïtats consideren Hamziel com una no-amenaça, sovint desestimant-lo com un ésser insignificant. Aquesta subestimació, però, és un greu error per a molts. Les veritables capacitats d'Hamziel en manipulació i engany són profundament subestimades per aquells que no aconsegueixen veure més enllà de la seva façana inofensiva.

Algunes deïtats, però, reconeixen les veritables habilitats d'Hamziel i actuen amb la precaució adequada. Entre elles hi ha Gaidos, que percep el perill que les maneres enganyoses d'Hamziel representen per a la causa del bé. Seguint els consells de Gaidos, la majoria de les deïtats bones també aborden Hamziel amb precaució, tot i que algunes encara no el veuen com una amenaça genuïna.

En el Panteó de l'Equilibri, la majoria de deïtats desestimen Hamziel, sense reconèixer el seu impacte potencial en l'equilibri de l'existència. No obstant això, deïtats com Aios romanen desconfiades d'ell, reconeixent els perills subtils que representa.

Pel que fa al Panteó de la Por, Hamziel troba un lloc dins l'aliança de Tiamat. Tiamat valora la seva capacitat per a l'engany com una eina útil, oferint-li un cert grau de protecció a canvi. Tot i la seva por del poder de Tiamat i dels seus formidables aliats, Hamziel aprecia l'oportunitat de difondre la seva influència sota la seva ombra. Tanmateix, hi ha una tensió constant entre Tiamat i Hamziel, ja que cadascun intenta superar l'altre en una batalla subtil de encant i terror contra engany. La seva relació està marcada per un ressentiment mutu, amb tots dos utilitzant tots els seus talents per guanyar avantatge en les seves negociacions.

Dogma

Hamziel, en forma de rata

El dogma d'Hamziel es defineix per aquests cinc principis:

• Abraça l'Ombra de l'Engany: Els seguidors d'Hamziel han de dominar l'art de l'engany en totes les seves formes. Les mentides, les mitges veritats i la desviació són eines per manejar amb habilitat. La veritat és una arma que s'ha d'utilitzar amb moderació i només quan serveixi per enfortir una mentida major.

• Explotar les Debilitats dels Altres: Identifica i explota les vulnerabilitats dels altres. Utilitza els seus desitjos, pors i secrets per manipular-los al teu avantatge. La traïció és la forma més alta de victòria, ja que converteix la força de la confiança en un defecte fatal.

• Sembra Llavors de Discòrdia: Escampa discòrdia i desconfiança allà on vagis. Un món dividit per la sospita i el conflicte és un món on la influència d'Hamziel pot créixer. Encoratja les rivalitats, interromp les aliances i assegura't que l'harmonia sigui efímera.

• No Confiïs Completament en Ningú: La paranoia és una virtut. Sempre sospita que els altres poden enganyar-te i trair-te, ja que la confiança és una debilitat que es pot explotar. Cultiva un aire de vigilància i mai revelis les teves veritables intencions, ni tan sols als més propers.

• Gaudeix de la Caiguda dels Altres: Troba plaer en el caos i el patiment causat per les teves maquinacions. La major alegria ve de veure caure els poderosos i com els que es confien es traeixen els uns als altres. En aquests moments, es manifesta el veritable poder d'Hamziel, i els seus seguidors han de trobar inspiració i satisfacció.

Clergat i Temples

Un clergue d'Hamziel, servint com a conseller en un regne corrupte

El clergat d'Hamziel és una jerarquia secreta i escalonada, que es nodreix principalment dels paries de la societat, els xarlatans i els marginats. Aquests individus, sovint rebutjats i marginalitzats, es transformen en potents armes d'engany i discòrdia. Entre les seves files no només hi ha membres de les races comunes, sinó també races humanoides més petites, com els goblinoides més petits, que troben un encaix natural en les maneres enganyoses d'Hamziel.

El clergat sol reclutar membres de les classes de pícar, bard, bruixot i fetiller, cadascun aportant les seves habilitats úniques. Quan actuen obertament, tendeixen a vestir túniques i armadures lleugeres de disseny intricats, normalment de colors foscos, reflectint la seva naturalesa clandestina. Aquests vestits són tant pràctics com simbòlics, ajudant-los a fondre's amb les ombres i enganyar els que els envolten.

Els membres del clergat d'Hamziel són coneguts per la seva parla suau i moderada, hàbils en les arts de la mentida, la manipulació i la influència subtil. Són experts en teixir complexes xarxes d'engany, utilitzant les seves paraules com a armes per aconseguir els seus objectius. No obstant això, el seu encant exterior amaga una desconfiança profundament arrelada. Arribant gairebé a la paranoia, sospiten constantment de la traïció, fins i tot entre les seves pròpies files. Aquesta desconfiança pervasiva és intencionada; Hamziel encoratja els seus clergues a mantenir-se perpetuament vigilants, assegurant-se que sempre estan en guàrdia contra possibles traïcions.

A causa de les seves excepcionals habilitats en l'engany i la manipulació, els clergues d'Hamziel són sovint buscats per aquells que desitgen obtenir avantatges a través de mitjans subrepticis. Ja sigui per intriga política, instigació social o venjances personals, els seus serveis són valuosos per aquells disposats a pagar o a oferir secrets a canvi. No obstant això, aquesta mateixa experiència en l'engany els converteix en paries en comunitats que valoren l'honestedat i la integritat. Aquestes societats els veuen com a influències corruptores i amenaces per a l'harmonia social, rebutjant-los a ells i les seves maneres manipulatives.

Els temples d'Hamziel es troben al cor bulliciós dels centres urbans, com a fites subtils però significatives. Aquests temples, construïts en regions on el clergat ha assegurat una influència substancial o en territoris inherentment malvats, presenten una façana de simplicitat i seguretat. Els seus exteriors són deliberadament discrets, fusionant-se amb el paisatge urbà amb una elegància subtil. El disseny és minimalista, gairebé auster, per projectar una imatge d'obertura i seguretat. Els visitants i transeünts veuen una estructura que sembla un lloc de culte senzill, convidador i sense pretensions.

Entrant a dins, la il·lusió de simplicitat i obertura continua. Els interiors són espaiosos, amb sostres alts i sales àmplies que donen una impressió de transparència. Aquest disseny serveix per posar els visitants a gust, fent-los creure que es troben en un lloc acollidor i honest. No obstant això, sota aquesta façana es troba la veritable naturalesa dels temples d'Hamziel. Dins d'aquests espais oberts hi ha cambres secretes i sales de reunions ocultes. Aquests espais ocults estan integrats amb habilitat a l'arquitectura, assegurant que només aquells iniciats o de confiança en coneguin l'existència. Aquestes cambres secretes són on tenen lloc les veritables activitats del temple, allunyades de mirades indiscretes. Aquí, els membres del clergat es reuneixen per intercanviar informació vital, planificar els seus propers moviments i celebrar reunions clandestines. Aquestes sales són aïllades acústicament i segures, assegurant que les converses i plans sensibles romanguin ocults als estranys.

Els temples no es disfressen de res més que de llocs de culte dedicats a Hamziel. Tot i que Hamziel és àmpliament conegut com una deïtat maligna, els temples es construeixen de manera que desvien l'atenció de la seva naturalesa malèvola. En canvi, destaquen els beneficis tangibles i les recompenses que arriben a aquells que el serveixen adequadament. L'arquitectura i els missatges emfatitzen temes de protecció, seguretat i la promesa de poder i influència per als fidels. Aquesta presentació estratègica atrau seguidors que, d'altra manera, serien reticents a servir obertament una deïtat maligna, centrant-se en els avantatges pragmàtics més que en les implicacions morals.

A més de servir com a llocs de culte, els temples d'Hamziel funcionen com a centres d'informació. Els membres del clergat es reuneixen sovint aquí per intercanviar intel·ligència i estratègies. Els temples estan equipats amb extensos arxius i biblioteques secretes, on es registra i emmagatzema informació meticulosament. Aquests registres són invaluables per planificar operacions futures i mantenir la xarxa d'engany que és el segell distintiu d'Hamziel.

Els temples més grans també serveixen com a centres d'entrenament per als seguidors i nous membres del clergat. Aquestes instal·lacions estan equipades amb aules i zones de pràctica on els iniciats aprenen les habilitats essencials per als seus rols. L'entrenament inclou lliçons en parla adequada, falsificació, disfressa i altres arts de l'engany. Clergues experimentats i mestres de la subterfugi condueixen aquestes sessions d'entrenament, assegurant que cada nou membre estigui ben preparat per ampliar la influència d'Hamziel.

Iniciació

La fe d'Hamziel destaca com un dels camins més accessibles dins del panteó maligne, oferint promeses de riquesa, poder i protecció als paries i individus marginats que no poden aconseguir-ho per si sols. Procedents de regions on el clergat d'Hamziel té una influència significativa, els potencials seguidors solen ser individus que se senten abandonats o ignorats per la societat.

Per començar la seva preparació per a la iniciació, un aspirant a seguidor ha de presentar-se a un clergue i sol·licitar ser iniciat. Aquest pas es pren normalment un any abans que l'individu arribi a la majoria d'edat. Els clergues, comprenent la naturalesa dels ensenyaments d'Hamziel, rarament rebutgen ningú directament. Saben que la preparació rigorosa filtrarà naturalment els candidats no mereixedors amb el temps.

Durant l'any de preparació, els iniciats reben una formació extensa en diverses habilitats essencials per avançar la influència d'Hamziel. Aprenen a millorar la seva presència, dominar l'art de la parla persuasiva, perfeccionar l'art de la falsificació i desenvolupar la capacitat aguda de llegir els altres per identificar debilitats. Aquest període no només tracta d'adquirir habilitats, sinó també d'immersió en la mentalitat de l'engany i la manipulació.

Els clergues comencen a alimentar els iniciats amb informació, curosament manipulada per inculcar un creixent sentit de paranoia. Aquest aspecte de la formació és crucial, ja que inicia el procés de filtratge dels que no poden suportar la pressió. Els actes de traïció esdevenen habituals, i la mort dels iniciats no és inusual. Aquest entorn implacable assegura que només els individus més perceptius i capaços sobrevisquin i progressin. A mesura que els iniciats es tornen més conscients del seu entorn i les amenaces que afronten, les seves habilitats es fan més agudes, i només els millors emergeixen com a seguidors dignes.

Cada dia, els iniciats han de meditar durant almenys una hora. Durant aquest temps, reflexionen sobre les accions del dia, les lliçons apreses dels seus actes enganyosos i com aquestes s'alineen amb el dogma d'Hamziel. Aquesta meditació també serveix com un temps per planificar futurs actes i considerar com perfeccionar encara més les seves habilitats.

L'últim dia de preparació, l'iniciat passa tot el dia en aïllament. Aquest període de profunda contemplació implica reflexionar sobre les accions realitzades durant l'any i considerar la significança de l'engany, la manipulació i el secret dins del context dels ensenyaments d'Hamziel. Aquesta reflexió intensa hauria de portar a una comprensió profunda del dogma de la deïtat i les seves implicacions per a la vida de l'iniciat.

La cerimònia d'iniciació en si mateixa és senzilla però profunda. L'iniciat es presenta al temple i, davant d'un clergue, fa una pregària solemne per comprometre la seva vida al servei d'Hamziel. El clergue llavors llança l'encanteri d'iniciació, reconeixent el nou paper de l'iniciat com a seguidor d'Hamziel. A través d'aquest acte simple però significatiu, l'iniciat és formalment benvingut a la comunitat, preparat per avançar la influència d'Hamziel amb les seves habilitats recentment afinades i una dedicació inquebrantable.