Nyrus

En el cor del vast pla material hi ha Nyrus, un món de diversitat sense límits i contrastos impressionants. Aquest regne central és la llar i la totalitat de l'existència per als seus habitants, envoltat per les enigmàtiques illes flotants conegudes com les Derives. Cada Deriva, que varia des de la mida d'una petita casa fins a la d'un país vast, afegeix complexitat a aquesta terra, amb algunes seguint patrons predictibles mentre que altres es desplacen erràticament o romanen estàtiques, depenent de la voluntat dels seus habitants.

Nyrus en si és una terra on la serenitat verda de les planes obertes es juxtaposa amb els densos i gairebé impenetrables boscos. Aquest món ofereix un tapís de climes extrems: terres gèlides i inhòspites, deserts abrasadors, selves exuberants plenes de vida, i erms desolats i desèrtics. Pics alts i nevats s'eleven al cel, mentre que les profunditats dels oceans foscos i misteriosos s'enfonsen en abismes desconeguts.

Per als pobles comuns de Nyrus—humans adaptables, elegants elfs, robusts nans, enginyosos gnoms i àgils halflings—aquest món és tot el que coneixen. És un lloc on diverses cultures s'entrellacen, cadascuna aportant fortaleses i debilitats úniques, i esforçant-se per prosperar enmig dels desafiaments del món. Però no tots els habitants són benignes; orcs salvatges, ogres brutals i altres éssers formidables vaguen per la terra, afegint capes de perill i complexitat al teixit social.

La rica diversitat de vida a Nyrus només es compara amb els perills omnipresents. És un món on el gran perill és un company constant, però amb el perill ve l'oportunitat. Per a aquells prou atrevits per afrontar els desafiaments del món, grans recompenses els esperen. No obstant això, el valor per si sol és insuficient. El coneixement és la clau per navegar i conquerir aquestes amenaces.

En els capítols següents, aprofundirem en les intricades de Nyrus, explorant les seves terres, pobles i els múltiples perills i oportunitats que defineixen aquest món remarcable. Prepareu-vos per embarcar-vos en un viatge de descobriment i aventura, armats amb la saviesa necessària per sobreviure i prosperar en el paisatge sempre canviant de Nyrus.

Geografia

El món de Nyrus

Al llarg dels segles, els estudiosos de Nyrus han acumulat un vast dipòsit de coneixements sobre el seu món, un món que es presenta en forma d'un immens disc. Les terres habitables es troben al costat superior d'aquest disc, un regne de terrenys i climes diversos que suporta el ric tapís de vida que anomena Nyrus la seva llar.

Els estudiosos, amb els seus debats i teories interminables, han arribat a un consens general sobre les dimensions del seu món. Descriuen Nyrus com un disc amb un diàmetre d'aproximadament 34.000 milles. Tot i que els seus càlculs varien, estan d'acord que la superfície total d'aquest món ascendeix a aproximadament 908 milions de milles quadrades. Aquesta extensió comprèn planes verdes, boscos densos, deserts aspres, terres ermes gelades, selves profundes i cadenes muntanyoses imponents, cadascuna contribuint a la impressionant diversitat del món.

Les dimensions de Nyrus continuen sent un tema de debat acadèmic, però la grandiositat d'aquest món és indiscutible. A mesura que el nostre viatge avança, explorarem els innombrables paisatges i secrets de Nyrus, aprofundint en els coneixements recollits meticulosament per generacions d'estudiosos i aventurers.

Nyrus està dividit en cinc grans masses terrestres, cadascuna amb les seves pròpies característiques úniques i mides estimades:

• Al'Anwaar: Amb una extensió de 55 milions de milles quadrades a l'oest.
• Eldenvar: Al sud es troba Eldenvar, també amb una extensió de 60 milions de milles quadrades.
• Igochi: A l'est, Igochi abasta 70 milions de milles quadrades.
• Kharnak: Coneguda com el continent fred, Kharnak es troba al nord i s'estén per una vasta superfície de 70 milions de milles quadrades.
• Thundarum: Situada al cor de Nyrus, Thundarum cobreix 60 milions de milles quadrades.

Envoltant aquests continents hi ha la vasta extensió de l'Oceà Sense Fi, que marca els límits exteriors de Nyrus. Cap al centre, envoltant Thundarum, hi ha l'Oceà Interior, una artèria vital per al comerç i els viatges. Les aigües entre cada continent exterior també tenen noms, creant un ric tapís de geografia marítima:

• LOceà Sense Fi, que s'estén des de les costes dels continents exteriors fins a la vora de Nyrus.
• LOceà Interior, que es troba cap al centre de Nyrus i envolta les costes de Thundarum i les costes interiors dels continents exteriors.
• El Mar de Caiguda de Glaceres es troba entre Kharnak i Igochi.
• El Mar de Cresta de Tempesta separa Kharnak i Al'Anwaar.
• El Mar de Serenitat flueix entre Al'Anwaar i Eldenvar.
• El Mar de Marees Antigues es troba entre Eldenvar i Igochi.

L'imponent massís Hrafjök

Les característiques terrestres de Nyrus són tan variades com impressionants. Tot i que una porció significativa del terreny consisteix en planes, aquestes estan dividides a diferents altituds sobre el nivell del mar, creant un mosaic de terres altes i baixes. Les cadenes muntanyoses s'estenen pels continents, amb cims que travessen el cel. El punt més alt de Nyrus és el cim de l'imponent Hrafjök a Kharnak, una torre de 12,5 milles d'alçada que es presenta com el desafiament definitiu per als escaladors i aventurers.

Sota les onades, el terreny submarí continua sent una frontera misteriosa i en gran part inexplorada. Les profunditats de l'oceà revelen un món tan variat com la terra superior, amb valls ocultes i muntanyes submarines imponents. El punt més profund conegut a l'oceà és l'ominós anomenat Pou de la Mort, amb una profunditat estimada de 10 milles, situat a l'Oceà Sense Fi, al sud de la costa d'Eldenvar. Aquest abisme s'enfonsa en la foscor, un recordatori dels secrets que Nyrus encara guarda sota les seves aigües.

Durant molt de temps, es va creure àmpliament que l'Oceà Sense Fi feia honor al seu nom, estenent-se infinitament cap a l'horitzó. Aquesta creença es va mantenir forta entre la gent comuna, un testimoni de l'atractiu i el misteri sense límits del mar. No obstant això, els estudiosos moderns han descobert més sobre el món de Nyrus, revelant que efectivament té una vora. Tot i aquesta revelació, la noció d'un oceà infinit continua profundament arrelada a la imaginació popular.

Fins i tot amb aquest nou coneixement, l'Oceà Sense Fi continua amagant els seus secrets. La vora de Nyrus és una regió envoltada de misteri, en gran part inexplorada a causa de la por que inspira. Pocs s'atreveixen a aventurar-se prop del precipici del món, on l'inconegut atreu amb una atracció gairebé magnètica. Entre els enigmes més grans hi ha la qüestió de per què les aigües de Nyrus no cauen per la vora en un abisme, deixant els oceans com extensions desolades.

Els debats acadèmics abunden sobre aquest tema, amb teories que van des de la intervenció divina fins a màgies antigues i poderoses que mantenen les aigües al seu lloc. Alguns suggereixen que una barrera invisible manté l'oceà a ratlla, mentre que altres proposen que les lleis naturals de Nyrus difereixen de les d'altres regnes. Malgrat els punts de vista divergents, una cosa és clara: la vora del món és un lloc de profund misteri, on les lleis familiars de la natura semblen vacil·lar.

Davant d'aquesta incertesa, la vora de Nyrus es manté com un testimoni dels misteris duradors del món, una frontera que desafia els límits de la comprensió i que crida els valents a explorar les seves veritats amagades.

Clima i Temps

En el regne místic de Nyrus, els moviments celestials del Sol i la Lluna són més que simples fenòmens naturals; són la incarnació de la influència divina. Aerion, la deïtat del Sol, i Antanara, la deessa de la Lluna, imbuixen aquests cossos celestials amb la seva essència, guiant els seus camins pel cel. No obstant això, la intricada dansa del Sol i la Lluna no està dictada únicament per aquestes deïtats. Aela, la deessa de la natura, i Chronos, el déu del temps, també imparteixen la seva influència, assegurant un equilibri harmoniós als cels.

Les Regions Climàtiques

Regions climàtiques de Nyrus

El viatge del Sol al voltant de Nyrus segueix un camí circular, un arc diví que banya el món en llum i calor. Aquest circuit celestial és perpendicular al pla de Nyrus, fent que el Sol sorgeixi majestuosament des de l'est. A mesura que ascendeix, traça un gran arc pel cel, assolint el seu zenit abans de descendir cap a l'oest, on es pon en una esplendorosa posta de sol. Aquest viatge assegura que tot el món estigui banyat en llum diürna durant el pas del Sol. Quan el Sol es submergeix sota l'horitzó, completa el seu circuit sota el pla de Nyrus, submergint la superfície en la serena abraçada de la nit. La distància del Sol a Nyrus durant la seva rotació és un gran misteri, amb estudisos estimant-la en desenes, si no centenars, de milions de milles. Aquesta vasta extensió només afegeix al misticisme diví del Sol, un radiant far del poder d'Aerion.

Curiosament, el camí circular del Sol no està perfectament centrat a Nyrus. En canvi, el seu centre es troba cap a l'est, fent que el Sol estigui més a prop del món quan es pon a l'oest i més lluny quan surt per l'est. Aquesta asimetria crea un patró meteorològic únic, formant una regió triangular lleugerament còncava. La part occidental d'aquesta regió, on el Sol està més a prop, experimenta la calor i la llum més intenses, mentre que la part oriental, on el Sol està més lluny, gaudeix d'un clima més suau. Aquesta coreografia celestial del camí del Sol dóna lloc al que els estudiosos han anomenat les "regions climàtiques" de Nyrus. Hi ha set regions distintes, cadascuna amb els seus propis patrons meteorològics i característiques ambientals úniques:

• La Regió Frígida del Nord suporta les condicions més dures de tot Nyrus. Aquesta extensió glaçada és un regne de fred incessant, on les temperatures fins i tot a l'estiu són fredes i, de vegades, fins i tot sota zero, i a l'hivern són les més baixes de tot el món. Sobreviure aquí és un testimoni de resistència, ja que la terra sovint està coberta de neu i gel, amb el Sol oferint poca calor durant la seva breu aparició.

• La Regió Temperada del Nord experimenta fluctuacions dramàtiques de temperatura. Els estius poden ser abrasadors, mentre que els hiverns són amargament freds. El clima d'aquesta regió és un estudi de contrasts, amb canvis sobtats que poden transformar el paisatge durant la nit. La diversitat de condicions fomenta una àmplia varietat de flora i fauna, cadascuna adaptada a l'entorn sempre canviant.

• La Regió Subtropical del Nord es caracteritza per les seves temperatures temperades a càlides, amb patrons meteorològics intensos i imprevisibles. Les tempestes poden ser ferotges, i les onades de calor poden escombrar la terra, creant un clima dinàmic que manté els seus habitants sempre vigilants.

• La Regió Tropical, al cor de Nyrus, és la més calenta de totes les zones climàtiques. Aquí, les temperatures romanen altes durant tot l'any, amb l'hivern oferint només un alleujament lleu. Els estius són abrasadors, especialment cap a l'oest, on la proximitat del Sol escalfa la terra. Aquesta regió està plena de vegetació exuberant i vida vibrant, prosperant en la calor perpètua.

• La Regió Subtropical del Sud reflecteix la seva contrapart nord, però amb patrons meteorològics més suaus. El clima aquí és més previsible, amb menys fluctuacions extremes, oferint un entorn més estable per als seus habitants.

• La Regió Temperada del Sud és probablement la part més habitable de Nyrus. Amb estius i hiverns moderats, aquesta regió proporciona condicions de vida confortables, on els canvis estacionals són suaus i els extrems són rars. És una terra de bellesa serena, on la natura floreix en harmonia equilibrada.

• La Regió Frígida del Sud pot ser freda, però és molt més estable que els extrems del nord. Els patrons meteorològics aquí són previsibles, i encara que les temperatures són baixes, no arriben a les profunditats mortals de les terres frígides del nord. Aquesta estabilitat permet el desenvolupament d'ecosistemes únics que prosperen en les condicions fredes però constants.

Les Estacions

Més enllà del seu arc diari pel cel, el Sol a Nyrus exhibeix un comportament més lent i intricant, un testimoni de les complexitats divines teixides pels déus. Aquest ballet celestial, guiat per l'essència d'Aerion, es desenvolupa amb un desplaçament subtil però profund que defineix el pas de les estacions. Hi ha quatre estacions en total:

• Estiu, amb el seu clima càlid, dona vida a la terra amb calor i energia.
• Tardor, amb els seus colors canviants, marca un temps de transformació i collita.
• Hivern, amb la seva abraçada freda, cobreix el món amb quietud i repòs.
• Primavera, amb la seva renovació florent, insufla nova vida a la terra.

A l'inici de l'any, el pla de rotació del Sol comença un descens gradual cap al sud. Simultàniament, la seva distància a Nyrus augmenta, i la seva velocitat de rotació s'accelera. Cada dia, el Sol apareix lleugerament més al sud al cel, mantenint un equilibri delicat que manté la durada del dia i la nit relativament constants. Aquest desplaçament elegant continua durant la primera meitat de l'any, una dansa lenta cap a l'horitzó sud. A mitjan any, en un dia de significació celestial conegut com el solstici, el Sol arriba al punt àlgid del seu viatge meridional. Aquí, la coreografia divina canvia. El pla de rotació del Sol, la distància i la velocitat comencen a revertir-se, marcant la segona meitat del seu cicle anual. Gradualment, el camí del Sol ascendeix cap al nord, acostant-se novament a Nyrus i alentint la seva rotació.

Els solsticis, moments d'equilibri celestial, es celebren a tot Nyrus. Marquen els punts de reversió en la gran dansa del Sol, ocasions de reverència i festivitat, on els mortals honoren els patrons divins que governen el seu món. A través d'aquest ballet celestial intricat, la influència d'Aerion porta vida i canvi als regnes de sota, un recordatori constant de la presència dels déus en el mateix teixit de l'existència.

El camí únic del Sol pel cel al llarg de l'any té una influència profunda en les regions climàtiques de Nyrus, amb cada regió experimentant els seus propis patrons meteorològics distintius.

A les regions septentrionals, el clima és notablement més intens i les condicions més severes que a les regions meridionals. La diferència entre les temperatures màximes i mínimes és dràstica, creant una terra d'extrems. La regió frígida del nord, en particular, suporta les condicions més dures, amb temperatures d'estiu que amb prou feines arriben a 5 graus per sobre de zero, mentre que l'hivern es desploma fins a 100 graus sota zero. Aquest paisatge implacable es forma pel distant arc del Sol, projectant ombres llargues i oferint poca calor.

En canvi, les regions climàtiques meridionals gaudeixen de temperatures més suaus i menys fluctuacions dramàtiques entre les estacions. Aquí, les diferències entre les màximes d'estiu i les mínimes d'hivern són més temperades, oferint una transició més suau durant l'any. Les terres meridionals es banyen en un clima més consistent, els seus entorns menys carregats pels extrems dels seus contrapartides septentrionals.

La regió tropical de Nyrus, situada a l'equador, experimenta la menor variació de temperatura durant l'any. No obstant això, a causa de la proximitat del Sol a l'oest, aquesta regió és significativament més càlida al costat occidental que a l'oriental. El clima tropical es manté relativament estable, amb el camí constant del Sol mantenint una atmosfera càlida i humida.

A les regions tropicals, subtropicals, temperades i frígides del nord, l'any comença a mitjan estiu. El pic ardent de l'estiu dona pas als rics tons de la tardor, després a la freda abraçada de l'hivern. El solstici d'hivern marca el punt mig exacte de l'any, un dia de profunda reflexió i resistència. L'hivern es fon lentament en primavera, i el cicle culmina amb el solstici d'estiu, l'últim dia de l'any, quan el Sol es troba més alt al cel abans de començar el seu descens meridional una vegada més.

En canvi, les regions subtropicals, temperades i frígides del sud comencen el seu any al cor de l'hivern. La temporada freda cedeix gradualment a la florida de la primavera, conduint a la calor de l'estiu. Aquí, el solstici d'estiu és el punt mig de l'any, una celebració de vida i creixement. A mesura que l'estiu declina, descendeix la tardor, i l'any es tanca amb el solstici d'hivern, l'arc més baix del Sol que anuncia la fi del cicle.

Una de les característiques més destacades de la regió frígida del nord és el seu llarg període de sis mesos de foscor gairebé total. Durant aquest temps, el Sol a penes toca l'horitzó, projectant un crepuscle eteri que persisteix durant les nits interminables. Aquesta foscor prolongada desafia la resistència dels que hi habiten, modelant les seves vides i cultura al voltant del fred durador i la promesa del retorn eventual del Sol.

A través d'aquests patrons celestials intricats, les deïtats teixeixen la seva influència, creant un tapís de climes que defineix el món de Nyrus. Cada regió, des dels tròpics abrasadors fins al nord glaçat, explica una història d'equilibri diví i la roda sempre girant de les estacions.

Seguiment del temps

El poble de Nyrus viu sota la constant vigilància del sol i la lluna, els moviments dels quals modelen el teixit mateix de les seves vides. Des de les estacions canviants fins al ritme de les marees, l'ascens i la caiguda d'aquests cossos celestes governen gran part del món natural. El joc de llum i ombra, la creixença i la minva de les llunes, fins i tot els cicles del vent, tots aquests patrons estan lligats als cels.

Seguiment de períodes llargs

Un calendari solar

A cada racó de Nyrus, el temps és més que un concepte abstracte; és el batec de l'existència. Els pagesos saben que la posició del sol al cel dicta el moment de plantar les llavors o de recollir la collita, mentre que els mariners confien en l'atracció de la lluna sobre les marees per guiar els seus vaixells cap a la costa i des d’ella amb seguretat. Els caçadors, també, segueixen aquests cicles, entenent que l’hora del dia o de la nit pot alterar el comportament de les seves preses. I a mesura que els dies es fan més curts i freds, les famílies preparen els fogars per a l’arribada de l’hivern, sabent que el cel mateix presagia el canvi d’estació.

Però a mesura que les vides del poble de Nyrus es van fer més complexes, també ho va fer la seva necessitat de precisió. Les simples observacions ja no eren suficients per coordinar festivals, collites o les creixents demandes del comerç i el govern. Els savis de la terra, savis i sempre curiosos, van respondre a aquesta crida. Mitjançant l’estudi i l’observació, van establir les bases per a una mesura precisa del temps, buscant mapar el flux del temps mateix.

El temps a Nyrus es registra en molts nivells. L’escala més gran és l’Època, una era utilitzada per marcar grans períodes de la història, definits no pel pas dels anys, sinó per esdeveniments monumentals que canvien el món. La Desaparició, per exemple, va posar fi a una Època i va iniciar-ne una altra, i la seva memòria està gravada als anals de totes les races. Per a la majoria, però, les Èpoques són domini dels erudits, historiadors i nobles, aquells que s'ocupen de traçar genealogies i els grans arcs de la història.

Per a la gent corrent, el pas del temps és més senzill i immediat. L'Any, lligat al moviment del sol, és el principal marcador del cicle de la vida. Des del moment en què el sol està més a prop de Nyrus a l’altura de l’estiu fins al dia en què arriba al seu punt més allunyat en plena hivernada, el cicle de l’any és clar per a tothom. En la majoria de terres, aquests moviments solars donen lloc a les quatre estacions familiars —primavera, estiu, tardor i hivern—, cadascuna un capítol vital en la història de l’any. L'any es comptabilitza per número, i el número es reinicia a cada Època.

Tanmateix, a mesura que la necessitat de més precisió augmentava, la gent de Nyrus va dirigir la seva mirada a la lluna. En els seus cicles constants, van trobar un ritme dins de l’arc més gran de l’any. Dotze vegades la lluna creix i minva mentre el sol completa el seu propi viatge. Així, van començar a dividir l’any en dotze mesos. De mitjana, cada estació dura tres mesos, però l’inici i el final de les estacions i els mesos no estan alineats. D’altra banda, la durada de les estacions és una mitjana, ja que varia segons la regió climàtica.

Tots aquests elements —el gir de les estacions, les fases de les llunes i el cicle etern de llum i foscor— es combinen per formar el que els savis de Nyrus anomenen el Calendari del Sol i la Lluna. Aquest calendari, meticulosament elaborat al llarg de segles d’observació, serveix com a base del sistema de mesura del temps a totes les terres. És un reflex de l’equilibri entre els cels i la terra, una eina que permet tant als pagesos com als reis mesurar el pas del temps amb precisió.

El Calendari del Sol i la Lluna té una estructura clara i senzilla, dissenyada per capturar el ritme del món:

• S’estén al llarg de 360 dies, el temps que triga el sol a completar el seu viatge d’un solstici a l’altre.
• Durant aquest període, la lluna passa per 12 cicles complets, donant lloc als 12 mesos que divideixen l’any.
• L’any mateix es divideix en 4 estacions distintes, que guien els cicles naturals de la vida. La primavera porta nou creixement, l’estiu ofereix la calidesa dels dies llargs, la tardor assenyala la collita i l’hivern convida al descans i la preparació.

L'origen exacte dels noms dels mesos fa molt temps que es va perdre en les arenes canviants del temps, però la llegenda diu que van sorgir per primera vegada de les simples observacions de la gent comuna. En els primers dies, la gent anomenava aquests períodes en funció del que veia i sentia en les seves vides diàries: coses com el comportament del sol, els cicles de la lluna i els patrons de llum i ombra.

Quan els savis de Nyrus van desenvolupar més tard el Calendari del Sol i la Lluna, van buscar honrar aquestes llargues tradicions. Tot i que podrien haver imposat termes nous i precisos, van triar respectar els noms que ja s'havien convertit en part de la saviesa popular. Els noms que la gent feia servir —arrelats en la vida diària i els ritmes còsmics— es van convertir en la base del sistema universal de mesura del temps.

Avui en dia, aquests noms són coneguts per tothom, des del llunyà nord fins a l’extrem sud, parlats en la llengua comuna de Nyrus. Porten amb ells els ecos del passat, enllaçant la saviesa antiga de la gent corrent amb la precisió erudita de l’època moderna. Aquests són els noms, en ordre des del principi de l’any fins al final:

• Albsol
• Cremalta
• Clarendavant
• Marçllum
• Tempestes
• Resplendorprofund
• Altsol
• Ombrescliu
• Ventalls
• Cimdemarea
• Claraluna
• Albadia

Els noms dels mesos poden variar segons la regió, cultura o llengua. Tanmateix, aquests noms són els més utilitzats, i també els que els erudits fan servir per mantenir registres. A cada racó de Nyrus, el calendari del Sol i la Lluna regeix la vida quotidiana de la seva gent, proporcionant-los una manera fiable de mesurar el temps i anticipar els cicles de la sembra, la caça i la celebració.

Seguiment de períodes curts

Cada mes del calendari de Nyrus no només està marcat pel pas del sol i la lluna, sinó també per una divisió rítmica del temps. Els mesos es divideixen en tres períodes de deu dies, coneguts arreu de les terres com els Decàlbums. Aquests Decàlbums ajuden a estructurar el flux de la vida i la feina, oferint una cadència natural a les activitats de la gent.

En moltes regions, especialment a les ciutats i pobles on el temps està íntimament lligat als cicles de la natura, aquests Decàlbums han rebut noms que reflecteixen el seu lloc dins del mes. El sistema de noms més comú és Cim, Crec, i Declivi, que simbolitzen l’ascens, el punt àlgid i el descens de cada mes. Quan no es coneix el dia exacte, hom podria dir: "La cerimònia tindrà lloc al Cim d'Albadia", indicant que l'esdeveniment es produirà en el primer Decàlbum del mes d'Albadia. Aquesta manera de parlar s'ha entreteixit en la vida quotidiana, afegint una subtil poesia fins i tot als intercanvis més senzills.

Dins de cada Decàlbum, els dies tenen noms propis, cadascun amb la seva significació i caràcter:

• El primer dia és lAuredia, simbolitzant el començament: la primera llum del Decàlbum, quan el sol es torna a alçar i el cicle comença de nou.
• El segueix la Veldia, un dia de progrés tranquil, on les coses avancen de manera constant.
• A continuació ve la Lunedia, un dia de reflexió, anomenat així per la influència de la lluna sobre el pensament i la contemplació.
• La Cyrdia, el quart dia, representa un punt d’inflexió, un moment de transició quan el Decàlbum arriba al seu cor.
• Al mig trobem la Taldia, un dia de renovació d’esforços.
• Després ve la Vordia, un dia de força i acció, un temps per avançar amb energia i determinació.
• La segueix la Faldia, un dia de declivi, ja que el ritme comença a disminuir, assenyalant el final proper del Decàlbum.
• La Myrdia, el vuitè dia, aporta un sentit de misteri i introspecció, un moment tranquil per mirar cap a l'interior.
• A mesura que el Decàlbum s'acosta al final, arriba la Eldia, un dia de saviesa i resum, on es reflexiona sobre les lliçons apreses durant el cicle.
• Finalment, la Crepudia marca el final, el crepuscle del Decàlbum, quan la llum s'esvaeix i el temps es prepara per començar de nou.

En la majoria de regions, la gent comuna acostuma a repartir el treball i les tasques al llarg dels dies del Decàlbum, deixant la Cyrdia, al mig del Decàlbum, i l'Eldia i la Crepudia al final, com a dies de descans i reflexió. Aquests dies finals del cicle proporcionen una pausa natural, oferint temps per recuperar-se abans que l’Auredia comenci el cicle de nou.

Un bocí encès de Maó d'Espurna

Tot i que mantenir el seguiment del temps a gran escala—observant la posició del sol i la lluna al cel—és natural per al poble de Nyrus, mesurar el temps en una escala més petita, com dins d’un sol dia, presenta un repte més gran sense les eines adequades. A la majoria d’assentaments, la gent comuna no es preocupa per mesurar les hores de manera precisa. En lloc d’això, confien en termes generals basats en la posició del sol: matí, migdia, tarda, crepuscle i nit són les divisions més comunes utilitzades en la vida diària.

Tanmateix, a les ciutats més grans, on la vida es mou a un ritme més ràpid, o en la recerca del coneixement acadèmic, es requereix una major precisió. La divisió estàndard d’un dia es coneix com l’Hora. Un dia a Nyrus es divideix en 24 hores, amb el temps normalment dividit de manera uniforme entre el dia i la nit. No obstant això, en algunes regions, especialment aquelles situades més al nord o al sud, la variació estacional pot ser significativa, donant lloc a dies o nits més llargs segons l’època de l’any.

Per als erudits i aquells que requereixen una mesura precisa del temps, el dia es compta de mitjanit a mitjanit, amb cada hora marcada per un sistema numèric. Les hores comencen a 0 just després de mitjanit i continuen fins a 23, marcant l’última hora del dia. Tan bon punt l’hora arriba a 24, el cicle comença de nou a 0, creant un flux ininterromput del dia a la nit.

Per a molts sense mitjans adequats per mesurar el temps, el concepte d’una hora és vague i imprecís. Per abordar aquesta necessitat, els erudits van desenvolupar un mètode conegut com el Patró Maó d'Espurna. Aquest patró defineix una hora com el temps que triga a consumir-se la llum emesa per una unça de Maó d'Espurna, un mineral màgic i rar que emet una resplendor constant un cop encès i crema amb una consistència sorprenent. La seva fiabilitat permet mesurar el temps amb precisió, i es pot dividir en trossos més petits per a intervals més curts, fent-lo una eina clau en cercles acadèmics i màgics.

Tanmateix, a causa de la raresa del Maó d'Espurna, la majoria de la gent fora de les escoles de màgia i institucions de recerca confia en alternatives més pràctiques. Un d'aquests mètodes és el Patró del Galló, que defineix una hora com el temps que triga un galó d'aigua fresca en un cubell d'un peu de diàmetre a buidar-se a través d'un forat de la mida d'un clau al seu fons. Tot i que és menys precís que el Maó d'Espcurna, el Patró del Galló proporciona una aproximació prou acurada per a les tasques quotidianes.

Amb el temps, els artesans han elaborat objectes pràctics basats en aquests patrons, creant espelmes que cremen a un ritme constant amb marques per indicar les hores, rellotges de sorra per mesurar intervals de temps i rellotges de sol que capten el moviment del sol. Aquests dispositius de mesura del temps, tot i ser més senzills que el Maó d'Espurna màgic, s’han convertit en eines essencials per a aquells que necessiten seguir les hores de manera més estructurada.

Encara que aquests dispositius de mesura del temps poden tenir poc valor per a la gent comuna en les seves rutines diàries, són inestimables per a erudits, comerciants i, sobretot, aventurers. Els erudits els utilitzen per marcar el pas de les hores durant la seva recerca o experiments màgics, mentre que els comerciants els fan servir per temporitzar transaccions, reunions i viatges. Els aventurers, sempre en moviment tant de dia com de nit, troben aquests dispositius essencials per seguir el temps en entorns perillosos o incerts. Molts d’aquests viatgers porten aquests articles en el seu equipament, assegurant-se que sempre tenen una manera fiable de mesurar el temps quan més importa.

Dates

A Nyrus, el registre del temps està profundament lligat als ritmes de la vida quotidiana, el món natural i les pràctiques culturals del seu poble. La gent comuna, sense preocupar-se massa per la precisió horària, ha desenvolupat un sistema pràctic per marcar el pas dels dies i els anys. Sovint es refereixen a l'any pel seu número, un enfocament senzill que satisfà les seves necessitats.

En registres més detallats, com els mantinguts pels ancians o els líders comunitaris, es pot donar una data completa, habitualment llistant el dia del mes, seguit del nom del mes i l'any. Per exemple, hom podria dir, "el 28 de Ombrescliu," indicant el 28è dia del mes anomenat Ombrescliu. Tanmateix, aquest nivell de precisió és relativament inusual en la conversa diària.

En canvi, el poble de Nyrus sovint prefereix ancorar la seva percepció del temps en allò immediat i observable. No és estrany que parlin en termes de dies i decàlbums en lloc de dates específiques. Per exemple, algú podria dir, "el Velday, al cim de Cimdemarea", referint-se al segon dia, Velday, del segon Decàlbum del mes anomenat Cimdemarea, que correspon al 12è dia del mes de Cimdemarea. Aquest mètode reflecteix la seva estreta connexió amb els cicles de la natura i la vida comunitària.

Tampoc es mencionen gaire les hores amb números exactes. El temps es mesura segons la posició del sol o altres indicadors naturals, amb expressions com "a mitja matí" o "quan es pon el sol", molt més comunes.

Tanmateix, els erudits i els estudiosos de Nyrus requereixen una major precisió. En els seus registres, les dates s’anoten meticulosament amb el dia, mes, any i, de vegades, fins i tot el nom de l'Època actual. Una data en un tom acadèmic podria dir, "el 28 de Ombrescliu, a l'any 821 de l'Època de la Il·luminació", un fort contrast amb la manera més relaxada del poble comú. Les hores també es poden marcar amb precisió en aquests registres, indicant el temps exacte abans de la resta de la data.

Així doncs, la manera de marcar el temps a Nyrus varia molt depenent de la necessitat de precisió i del context en què es registra o es parla del temps, reflectint una societat que equilibra la pràctica amb el saber acadèmic.