Thonoxum

Thonoxum
Informació Bàsica
Títol	Senyor de la Pesta, L'Ombra Podrida
Símbol	Una calavera envoltada de cucs
Nivell	Intermedi
Alineament	Maligne Neutral
Alineaments Permesos	N, LE, NE, CE
Portafoli Principal	Malaltia, Fam, Infeccions, Plaga
Portafoli Secundari	Putrefacció, Salut, Malaltia, Coneixement, Medicina, Dolor
Arma Preferida	Arc llarg

Thonoxum, L'Ombra Podrida

Thonoxum, divinitat de plagues i malalties, veu les malalties com a catalitzadors per accelerar la decadència del món cap a un regne de sofriment i putrefacció. Les seves accions són meticulosament calculades per impulsar el canvi cap a un estat putrefacte de desesperació, assegurant-se que el sofriment permeï cada racó de l'existència. Creu que a través d'aquesta decadència pot remodelar el món segons la seva visió de desesperació definitiva. Impulsat per una curiositat insaciable, Thonoxum gaudeix experimentant amb noves formes de malalties, observant el sofriment que causen amb una sensació de fascinació retorçada. Està captivitat pels efectes de les malalties i les plagues en diverses formes de vida, trobant un plaer pervers en observar com les criatures i les societats s'adapten o s'ensorren sota el pes de les seves afliccions.

Ell sent un orgull pervers en la seva obra i es veu a si mateix com un artista del sofriment. Cada aflicció que crea és una obra mestra, dissenyada meticulosament per desafiar les ments i els cossos dels infectats. El dolor i la desesperació són els seus mitjans, i ell crea les seves malalties amb la precisió i la cura d'un veritable mestre, assegurant-se que cadascuna serveixi per avançar la seva fosca visió. Implacable i incansable, Thonoxum és infatigable en la seva recerca de disseminar malalties i decadència. No descansa mai, buscant constantment noves maneres d'introduir malalties al món. Els seus seguidors el veuen com una força imparable, una divinitat la voluntat de la qual no es pot negar ni frustrar. La seva determinació inquebrantable assegura que la seva influència continuï creixent, escampant sofriment allà on posa la seva mirada.

Thonoxum encarna la desesperació i la manca d'esperança. Gaudeix de la por i la impotència que les plagues i malalties porten als mortals. La seva presència sovint es percep com una aura gèlida d'inevitabilitat, fent que aquells que el troben a ell o la seva obra sentin que resistir és inútil. Aquesta aura és un recordatori constant de l'inexorable propagació de la seva influència, un presagi de la decadència que tan afanyosament fomenta. En la seva relació amb els seus seguidors, Thonoxum practica una forma retorçada de favoritisme. Atorga coneixement i protecció a aquells que mostren una devoció i utilitat inquebrantables, però el seu favor és difícil de guanyar i fàcil de perdre. Aquest favoritisme selectiu assegura que els seus seguidors romanguin desesperats i lleials, sempre esforçant-se per demostrar el seu valor amb l'esperança d'obtenir les seves fosques benediccions.

Thonoxum és una força de la naturalesa, una divinitat implacable que veu el món com un llenç per a la seva art del sofriment. Les seves accions calculades, curiositat insaciable i favoritisme selectiu creen una xarxa de desesperació que atrapa a tots els que cauen sota la seva influència, assegurant-se que la seva visió d'un món decaigut i sofrent esdevingui realitat a poc a poc.

A Thonoxum li agrada mostrar-se com una ombra esgarrifosa, el seu rostre ocult sota una caputxa esquinçada. A través de la foscor, només dos punts verdosos travessen, emetent un resplendor sinistre i maligne. El seu cos, embolicat en la decadència, és una visió fantasmagòrica, amb venes torçades i carn necrotitzada que amb prou feines s'adhereix al seu esquelet. De la seva esquena broten dues ales semblants a les de les mosques, que bateguen amb vida pròpia, afegint a la seva presència d'un altre món. Envoltat per un núvol de miasma verdós, Thonoxum emet una aura de desesperació i corrupció. Tot tipus de mosques volen al seu voltant, atretes per la seva essència podrida, el seu incessant brunzit una sinfonia esgarrifosa de decadència. L'aire és espès amb la pudor de la mort, i la simple visió d'ell provoca una aclaparadora sensació de terror, com si el món mateix es recargolés davant la seva presència.

També apareix com un cuc gegant devorador de carn. El seu cos grotesc i retorçat és d'un to pàl·lid i malaltís, brillando amb una lluentor nauseabunda. La seva boca, amb mandíbules afilades com ganivets, és capaç de trencar la carn amb una facilitat esgarrifosa. Aquesta forma monstruosa està envoltada també per un espès núvol de miasma fètid, i la terra sota seu sembla podrir-se, incapaç de suportar la pura corrupció que ell encarna.

Símbol

El símbol de Thonoxum és un emblema macabre i amenaçador: una calavera envoltada per cucs retorçuts. La calavera, que representa la mort i la decadència, està intricadament detallada amb esquerdes i marques de l'edat, simbolitzant la naturalesa antiga i malèvola de Thonoxum. Els cucs que es mouen al voltant i dins de la calavera signifiquen la propagació implacable de la malaltia i la corrupció, encarnant el domini de Thonoxum sobre les plagues i la putrefacció. Aquesta imatge esgarrifosa serveix com a recordatori poderós de la seva influència i de la inevitable decadència que segueix el seu rastre.

Relacions amb altres Deïtats

La recerca implacable de Thonoxum de la forma perfecta de malaltia crea un sofriment que cap divinitat del panteó del bé pot ignorar. Tots els déus i deesses de la llum i la benevolència el veuen com una amenaça greu per al mateix teixit del multivers. Aquesta enemistat és especialment intensa amb Brigit, la deessa de la medicina i la curació. Ella menysprea profundament Thonoxum, ja que la seva creació incessant de noves malalties desafia directament la seva missió divina. Per a Thonoxum, les habilitats curatives de Brigit no només són un obstacle, sinó un repte temptador; anhela crear una malaltia que ni tan sols ella pugui curar.

Entre el panteó neutral, Thonoxum provoca un espectre de reaccions. Alguns déus, com Aios, el déu de l'equilibri, el consideren una força necessària, encara que perillosa. Aios entén que la decadència és part del cicle còsmic, però creu que Thonoxum ha de ser monitorat de prop per evitar que les seves plagues facin decantar la balança massa cap a la destrucció. Per contra, divinitats com Edmer, el déu de la natura, i Velthar, el déu de les bèsties, veuen Thonoxum amb una hostilitat manifesta. El veuen no com un equilibrador, sinó com una amenaça existencial, un que busca desfer el món natural i provocar una devastació incalculable.

Dins del panteó del terror, Thonoxum destaca com una figura d'independència fosca. A diferència de molts altres, ha rebutjat el lideratge de Tiamat, escollint en canvi alinear-se amb el coneixement enigmàtic i antic de Nessus. Aquesta aliança ha resultat beneficiosa, atorgant a Thonoxum accés a secrets i coneixements arcans acumulats al llarg dels segles. A canvi, presta la seva pròpia experiència en pestilència i decadència per avançar els objectius insidiosos del seu aliat fosc.

Què Diuen les Llegendes

Thonoxum, en forma de cuc

Dogma

El dogma de Thonoxum es detalla en els seus cinc principis:

• **Abraça la Decadència Inevitable:** Els seguidors de Thonoxum han d'acceptar que la decadència i la malaltia són parts naturals i inevitables de l'existència. No han de defugir la visió de la putrefacció o la malaltia, sinó veure-ho com una manifestació de la influència divina de Thonoxum i una força necessària en el cicle de la vida i la mort.

• **Escampa les Llavors del Sofriment:** Els devots tenen el deure d'escampar malalties i pestilències en nom de Thonoxum. Ja sigui mitjançant actes subtils o grans esquemes, han d'assegurar-se que el toc de la seva deïtat arribi al màxim nombre possible de persones, fomentant un entorn on només els més forts sobreviuen.

• **Persegueix el Coneixement Fosc:** Els seguidors han de dedicar-se a la recerca de coneixement sobre malalties i plagues. Han d'experimentar i innovar, esforçant-se per crear formes noves i més virulentes de malaltia. Aquesta recerca de la plaga definitiva es veu com la forma més alta de devoció, alineant el seu treball amb el desafiament etern de Thonoxum contra les forces de la curació.

• **La Decadència com a Catalitzador del Canvi:** Els seguidors de Thonoxum han d'acceptar que el dolor i el sofriment són catalitzadors per a la transformació. Les malalties i les plagues es veuen com motors que acceleren la decadència del món cap a un regne de putrefacció i sofriment. En abraçar i infligir dolor, ajuden a manifestar la visió de Thonoxum d'un món decaigut i corrupte.

• **La Decadència com a Camí cap a la Desesperació:** Els seguidors aprenen que, mitjançant l'acceptació i la propagació de la decadència, poden conduir els altres cap a la desesperació última. La visió i la olor de la putrefacció són eines poderoses per trencar l'esperit i la voluntat fins i tot dels éssers més forts. En fomentar la decadència, obren el camí per a un món immers en la desesperança, alineant-se amb el desig de Thonoxum de veure tota la vida sucumbir a la misèria.

Clergat i Temples

Un clergue liche de Thonoxum

El clergat de Thonoxum és un grup pervers i temut, compost principalment per individus pervertits provinents dels marginats de la societat, fins i tot en regions dominades per la influència del mal. Provenen principalment de classes de conjuradors, especialment nigromants, i inclouen membres de moltes races. Entre les seves files hi ha fins i tot alguns morts vivents poderosos, afegint a la seva reputació aterridora. Aquests foscos sacerdots vesteixen túniques fosques adornades sobre vestits de cuir ajustats, que ofereixen certa protecció contra les nombroses malalties que manipulen. També són comuns les màscares facials completes, sovint decorades amb símbols foscos, que oculten encara més les seves identitats i augmenten la seva presència ominosa.

Malgrat el seu petit nombre, els membres del clergat de Thonoxum són temuts pel seu coneixement prohibit i les seves habilitats nigromàntiques. La seva organització és simple però funcional, amb una jerarquia basada principalment en el poder màgic. Són infames no per buscar coneixement per a bé, sinó pel contrari: s'endinsen en la recerca fosca per crear plagues i malalties més fortes, més infeccioses i més resistents. Aquesta recerca implacable de patògens més foscos i mortals els impulsa a empènyer els límits de la ciència nigromàntica i la màgia.

El seu enfocament pràctic en la recerca sovint porta a conseqüències devastadores. Pobles sencers poden ser esborrats del mapa quan un grup de clergues de Thonoxum estableix un centre de recerca a prop. L'esperança de vida dins del clergat és notablement curta a causa de la natura perillosa de la seva feina. Com a resultat, els clergues més poderosos que sobreviuen prou temps sovint trien el camí de la no-mort per continuar la seva recerca sense por de tot menys les infeccions màgiques més poderoses. Aquests clergues morts vivents són la personificació dels ensenyaments de Thonoxum, portadors immortals de la seva saviesa corrupta.

Altres membres del clergat assumeixen la responsabilitat d'escampar malalties, convertint-se en portadors vivents de malalties. Aquests clergues viatgen disfressats, i sovint les seves vides es veuen truncades per les mateixes plagues que propaguen. No obstant això, ofereixen les seves vides a Thonoxum amb la creença que seran recompensats en l'altra vida. Allà on van, els membres del clergat de Thonoxum són rebutjats i temuts, fins i tot en regions on preval el mal. La presència d'un clergue de Thonoxum significa una condemna imminent, un presagi de decadència i sofriment que deixa un rastre de mort darrere seu.

Els temples de Thonoxum sovint estan amagats en àrees remotes i desolades lluny de les regions poblades. Pantans, boscos profunds i foscos, i ruïnes abandonades són llocs comuns, proporcionant una cobertura natural i aïllament per a les seves activitats fosques. Molts temples es troben sota terra, amb accessos per entrades ocultes o sota edificis derruïts, oferint secretisme i protecció contra els ulls indiscrets. Alguns temples s'estableixen a prop d'àrees ja afectades per la malaltia o la decadència, com fosses comunes o ciutats colpejades per la plaga. Aquests llocs proporcionen subjectes abundants per a la recerca i un entorn natural per al seu treball.

L'arquitectura dels temples de Thonoxum és deliberadament inquietant i esgarrifosa. La pedra fosca i els ossos són materials comuns, amb parets sovint adornades amb gravats de sofriment i decadència. Els dissenys estan destinats a infondre por i terror a qualsevol que entri. Dins dels temples, hi ha laboratoris extensos dedicats a l'estudi i la creació de malalties. Aquests laboratoris estan equipats amb vials d'agents infecciosos, mostres de diverses plagues i eines d'alquímia fosca. L'aire és espès amb la pudor de la putrefacció i el brunzit de les mosques. Per facilitar la seva recerca sobre el dolor i el sofriment, molts temples contenen cambres de tortura on les víctimes desafortunades són sotmeses a diverses malalties. Aquestes sales estan equipades amb instruments de turment i sovint són l'escenari de rituals macabres. Els temples també compten amb biblioteques extensives plenes de coneixements prohibits sobre nigromància i malalties. Antics toms, rotllos i grimoris omplen les prestatgeries, proporcionant als clergues la informació necessària per avançar en els seus objectius foscos.

Iniciació

Els possibles seguidors de Thonoxum són sempre individus depravats que no encaixen en cap societat, principalment a causa de la seva tendència a veure els altres com a descartables. Quan un d'aquests marginats aconsegueix contactar amb un membre del clergat, pot sol·licitar la seva iniciació. Idealment, això hauria de passar un any abans de la seva majoria d'edat per evitar el risc de convertir-se en un Ànima Perduda. Un cop acceptada la sol·licitud d'iniciació, comença la preparació d'un any.

Durant aquesta preparació, l'iniciat rep coneixements prohibits necessaris per servir adequadament a Thonoxum. Assisteixen en la recerca fosca realitzada pel clergat, una tasca perillosa ja que poden infectar-se amb les mateixes malalties que estudien, cosa que pot portar a una mort dolorosa. Fins i tot és comú que els clergues utilitzin els iniciats com a subjectes de prova. Resistir una malaltia es considera un indici del favor de Thonoxum cap a l'iniciat.

Cada dia, l'iniciat ha de meditar almenys una hora, reflexionant sobre les accions del dia. Aquesta pràctica reforça el seu alineament amb el dogma fosc de Thonoxum i el seu compromís amb la propagació de la decadència i la malaltia. El darrer dia de la preparació, l'iniciat passa tot el dia en solitud, contemplant el sofriment que ha causat, la decadència que ha presenciat i com aquests actes avancen la visió de Thonoxum d'un món impregnat de malaltia i desesperació.

L'endemà, a mitjanit, l'iniciat es presenta a l'altar profanat del temple, davant d'un clergue. El clergue realitza el ritual ungint l'iniciat amb una barreja de fluids malalts i cendra de cossos en descomposició. L'iniciat ha de beure una part d'aquesta poció, que pot matar-los gairebé immediatament. Ser capaç de resistir-la es veu com un símbol d'acceptació dels dons de Thonoxum i la seva preparació per difondre la seva influència.

Mentre l'iniciat beu la poció, el clergue recita encanteris invocant la benedicció de Thonoxum. L'iniciat promet la seva vida a la propagació de la decadència i la recerca de la plaga definitiva. El clergue espera, normalment aproximadament una hora, per veure si l'iniciat resisteix la poció infecciosa. Si ho aconsegueix, el clergue llança l'encanteri d'iniciació, transformant així l'iniciat en un seguidor complet de Thonoxum.